Secció de Ciències Biològiques

Notícies i actualitat

Carrega més notícies
Torna a les notícies
El programa Biogenoma-IEC: una finestra genòmica a la biodiversitat catalana
Secció: Ciències biològiques
11/11/2025

El programa Biogenoma-IEC, impulsat per l’Institut d’Estudis Catalans dins del Catalan Biogenome Project i connectat amb l’Earth Biogenome Project, ha permès seqüenciar i analitzar els genomes de nombroses espècies animals, vegetals i microbianes dels territoris catalans i balears. Els resultats mostren un progrés científic notable en la construcció d’un catàleg genòmic de la biodiversitat del nostre entorn.  

Aquesta iniciativa forma part d’un repte científic global. L’Earth BioGenome Project (‘Projecte Genoma de la Terra’) és una col·laboració internacional que vol seqüenciar el genoma de totes les espècies eucariotes del planeta, és a dir, plantes, animals, fongs i altres organismes unicel·lulars. L’objectiu és monumental: preservar, conèixer i aprofitar la informació genètica que sosté la vida a la Terra. En aquest context s’emmarca la iniciativa catalana, promoguda per la Societat Catalana de Biologia de l’IEC.

 
Catalunya i el conjunt dels Països Catalans són un territori privilegiat des del punt de vista biològic. L’àrea mediterrània és un punt calent de biodiversitat i, malgrat la seva mida reduïda, la regió acull fins a un 25 % de les espècies presents a Europa, moltes d’elles endèmiques. Aquesta riquesa natural s’acompanya d’una llarga tradició en l’estudi de la natura i d’una comunitat científica sòlida, amb grups de recerca especialitzats, centres de seqüenciació avançada i eines bioinformàtiques competitives. En definitiva, disposem tant de la biodiversitat com dels recursos necessaris per a estudiar-la amb profunditat.
 
El programa prioritza la seqüenciació d’espècies emblemàtiques, endèmiques o ecològicament rellevants, així com d’aquelles ja estudiades per grups locals pel seu interès científic. Des de l’inici del projecte el 2019, s’han seqüenciat diversos genomes i s’han desenvolupat noves metodologies per a afrontar els reptes tècnics que presenten algunes espècies, com la dificultat d’obtenir prou ADN o la presència de compostos que n’inhibeixen l’extracció. Aquesta experiència ha fomentat una col·laboració estreta entre especialistes en taxonomia, biologia molecular i genòmica, i ha consolidat una comunitat científica capaç d’aportar innovació i coneixement en l’àmbit internacional.
 
Diversos equips, com el del CNAG-Barcelona, han creat fluxos de treball escalables i automatitzats per a l’assemblatge i l’anotació de genomes de referència, i han desenvolupat eines bioinformàtiques com CLAWS i FOAM per a millorar el processament de dades. Gràcies a aquests avenços, s’han obtingut genomes de rèptils i amfibis catalans per a estudiar l’evolució dels verins, de sargantanes per a completar el catàleg europeu del grup i s’ha establert un banc criogènic de teixits viables per a futures investigacions. També s’han seqüenciat genomes complets d’aus com el mussol pirinenc i la trenca, dues espècies amenaçades, i s’han generat genomes de peixos, com el càrdol català[JT1.1] i el bonítol atlàntic, útils per a millorar la seva conservació i gestió. En l’àmbit marí, s’han estudiat diatomees, nudibranquis, coralls mediterranis, mol·luscs i ctenòfors, mentre que entre els invertebrats terrestres s’han seqüenciat genomes d’odonats i de nematodes simbionts de la sargantana balear.
 
Pel que fa al món vegetal, equips del CRAG, de l’IBMCP-CSIC-UPV i d’altres centres han liderat la genòmica de plantes mediterrànies i han obtingut genomes complets d’espècies endèmiques o amenaçades com Phillyrea angustifolia, Pistacia lentiscus, Antirrhinum barrelieri, Naufraga balearica i Xatardia scabra. També s’han millorat els protocols d’extracció d’ADN en plantes salines, carnívores o de fulla coriàcia, i s’han analitzat famílies gèniques vinculades a la tolerància a la sal, la producció de resines i la morfologia floral. A més, s’han iniciat seqüenciacions de microalgues de l’albufera de València i de fongs simbionts, ampliant així el ventall d’organismes estudiats.
 
S’han creat noves plataformes informàtiques per a la gestió i comparació de dades genòmiques, com AEGIS i TITAN, que permeten integrar la informació d’espècies vegetals i animals i ja són referència en projectes internacionals.
 
El programa Biogenoma-IEC ha impulsat una xarxa de recerca interdisciplinària que connecta centres de Catalunya, València, les Illes Balears i Andorra amb iniciatives europees com ERGA i EBP. Els seus resultats representen la creació d’un catàleg genòmic sense precedents de la biodiversitat catalana i mediterrània, el desenvolupament de noves eines per a la conservació i la taxonomia i l’establiment de protocols estàndard per a la biogenòmica europea.
 
De cara al futur, la iniciativa catalana vol ampliar la seqüenciació d’espècies, optimitzar processos i invertir en tecnologies que permetin abordar genomes més complexos. També es planteja impulsar projectes que transformin la informació genètica en aplicacions concretes en àmbits com la conservació, la biotecnologia o la vigilància sanitària.
 
Més enllà de la recerca bàsica, el Biogenoma-IEC és una aposta per a protegir el patrimoni biològic del país, fomentar la innovació i contribuir a la salut del planeta i de les persones. Entendre la biodiversitat no és només un exercici científic, sinó una necessitat essencial per a garantir el futur.