El claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va acollir, el 10 de novembre, la jornada Els vells-nous vins. Varietats icòniques de les DO catalanes, organitzada per la Secció de Viticultura i Enologia de la Institució Catalana d’Estudis Agraris.

L’acte va reunir sommeliers, tècnics, investigadors i amants del vi per reflexionar sobre la recerca, la preservació i el renaixement de les varietats autòctones catalanes —autèntics tresors genètics i culturals de la vinya.

Una trajectòria de més de vint-i-cinc anys

La ICEA, amb més d’un quart de segle de treball en l’estudi de les varietats locals, ha tingut un paper decisiu en el coneixement i la recuperació del patrimoni vitivinícola català. Gràcies a aquesta tasca continuada, nombroses varietats —algunes gairebé desaparegudes— s’han reincorporat als plecs de condicions de diverses denominacions d’origen i avui formen part de vins que enriqueixen la diversitat i la identitat de Catalunya.

El retorn de les varietats autòctones

El recorregut històric d’aquestes varietats va ser presentat per Jaume Pallàs, membre de la ICEA, que va contextualitzar l’origen i l’evolució de moltes vinyes antigues del país. Pallàs va destacar el canvi de tendència dels darrers anys: les varietats foranes perden presència mentre que les autòctones recuperades guanyen protagonisme.

Entre el 2018 i el 2024 s’han perdut prop de 850 hectàrees de vinya, però, segons Pallàs, «el més rellevant és el retorn de les varietats històriques». Mentre el cabernet sauvignon o el merlot retrocedeixen, augmenten varietats com la garnatxa peluda (+ 79 %), la malvasia de Sitges (+ 74 %), el picapoll negre (+ 54 %) o el xarel·lo rosat (+ 500 %).

El ponent va repassar exemples significatius arreu del país: la garnella d’Alella, el trapat de la Conca de Barberà, la carinyena blanca de l’Empordà, la moneu del Penedès o el morenillo de la Terra Alta, exponents del renaixement d’un patrimoni vitícola únic. Pallàs va concloure que la viticultura catalana viu «un retorn a les arrels» que combina recerca, identitat i sostenibilitat.

Recuperació de varietats autòctones a Catalunya

Carme Domingo, tècnica de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), va aprofundir en els projectes de recuperació i conservació de varietats autòctones catalanes anteriors a la fil·loxera, considerades un patrimoni genètic, històric i climàtic de gran valor.

Domingo va destacar la feina d’identificació i catalogació de varietats antigues com la malvasia de Sitges, el garró, el mandó, el sumoll, la carinyena o el picapoll, així com de noves troballes com la beturian, la garnella o la pirineus 4. També va posar en relleu el paper de les col·leccions de vinyes, els projectes de recerca de l’INCAVI i la col·laboració amb cellers i denominacions d’origen per a conservar aquest material genètic únic.

La ponent va subratllar que moltes d’aquestes varietats mostren resistència natural a malalties i millor adaptació a condicions extremes, fet que les converteix en claus per al futur sostenible de la viticultura catalana.

La jornada va cloure amb un tast comentat al claustre de l’Institut d’Estudis Catalans, en què els assistents van poder descobrir i comparar vins elaborats amb aquestes varietats emblemàtiques. L’ambient de complicitat entre productors, sommeliers i el públic va reflectir el gran interès que desperta aquesta nova etapa de redescoberta del patrimoni vitivinícola català.

Un compromís amb la diversitat i la sostenibilitat

Tal com va remarcar l’INCAVI, preservar la diversitat genètica de la vinya no només garanteix la identitat dels vins, sinó també la seva resiliència davant el canvi climàtic i la sostenibilitat econòmica i ecològica del sector.