La jornada És possible una nova pandèmia? Una sola salut en un món canviant, celebrada el 23 d’octubre a l’Institut d’Estudis Catalans, va reunir especialistes de primer nivell per a debatre la probabilitat i l’impacte de futures pandèmies. L’acte, organitzat per la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA) i l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya (ACVC), amb el suport de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC), la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya (RAFC) i la Universitat Abat Oliba CEU, va posar èmfasi en el model integrador d’una sola salut, que defensa la interdependència de la salut humana, l’animal, la vegetal i l’ambiental com a clau per a anticipar i minimitzar crisis futures.

La sessió va comptar amb la presència de Núria Montserrat Pulido, consellera de Recerca i Universitats, que va subratllar la necessitat de reforçar la recerca interdisciplinària i la col·laboració entre institucions per a afrontar els reptes globals en salut. Montserrat va recordar que la pandèmia de la COVID-19 va evidenciar tant la fragilitat dels sistemes sanitaris com la força de la ciència col·lectiva i la cooperació internacional.

Jordi Sala i Casarramona, president de la ICEA, i Maria dels Àngels Calvo Torras, presidenta de l’ACVC, van conduir la jornada, destacant el valor de les aliances entre els sectors científic, acadèmic i professional per a impulsar polítiques preventives basades en l’evidència i reforçar la cultura de la salut compartida.

El primer ponent, José Antonio López Guerrero, catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i director del grup de Neurovirologia al Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, va fer un recorregut històric i científic per les pandèmies que han marcat la humanitat, des de la pesta antonina fins a la COVID-19, passant per la pesta negra i la grip espanyola. Va destacar que la definició de pandèmia és sovint subjectiva, però que totes les pandèmies comparteixen un tret comú: la interconnexió global i la vulnerabilitat col·lectiva.

Amb to divulgatiu, López Guerrero va alertar sobre l’augment de malalties com el xarampió, vinculat a la desinformació i als moviments antivacunes, i va insistir en la importància de la vacunació. També va advertir de la resistència creixent als antibiòtics, el canvi climàtic i el tràfic d’animals salvatges com a factors clau en l’aparició de noves zoonosis. A més, va assenyalar que l’expansió de la franja tropical —«ha augmentat quasi 1.000 km cap amunt i cap avall»— facilita l’arribada de patògens com el dengue, el Zika o el chikungunya al sud d’Europa.

En la seva conclusió, va citar l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que ha identificat la malaltia X com a possible candidata a causar la pròxima gran pandèmia: un patogen encara desconegut, probablement viral i zoonòtic. «L’amenaça continua, i ens correspon preparar-nos científicament i socialment», va afirmar i va reclamar investigació, cooperació internacional i ciutadania informada.

La segona ponència va anar a càrrec de la doctora Natàlia Majó Masferrer, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, directora del Programa de Sanitat Animal de l’IRTA i líder del grup de recerca en virus aviaris al CReSA. Majó va centrar el debat en la grip aviària com a possible pròxima amenaça pandèmica.

Majó va alertar que el virus H5N1, altament patogènic, ja té una distribució global: arriba fins a l’Antàrtida i infecta més de cinquanta espècies de mamífers, incloent-hi bisons, foques i vaques. Segons la doctora, «en animals ja podem parlar d’una fase pandèmica», i només caldria una transmissió eficient entre humans per a completar les tres condicions clàssiques d’una pandèmia. Va recordar que la letalitat humana supera el 50 % i va remarcar la importància d’una vigilància activa i coordinada entre els sectors veterinari i sanitari, i va destacar el paper del CReSA i del CSAC en la detecció de brots, i la cooperació internacional per a anticipar mutacions perilloses. En la seva conclusió, Majó va subratllar que la grip aviària és un repte transversal que afecta la salut pública, la biodiversitat i la seguretat alimentària, i que només l’enfocament d’una sola salut pot oferir una resposta efectiva.

La segona part de la jornada va reunir un panell d’experts de disciplines complementàries.

Tomás Montalvo Porro, biòleg, va parlar de la importància de controlar vectors i reservoris animals i de reforçar la vigilància en salut pública.

Josep Moya Ollé, psiquiatre, va abordar la dimensió psicosocial de les pandèmies i la necessitat d’integrar la salut mental comunitària dins del paradigma d’una sola salut.

Clara Prats Soler, física i investigadora, va explicar com la modelització matemàtica i l’epidemiologia computacional poden ajudar a anticipar escenaris i prendre decisions més informades.

Jordi Martí Pidelaserra, economista, va reflexionar sobre l’impacte econòmic i estructural de les pandèmies i va destacar que la prevenció és una inversió estratègica, no una despesa.

El debat va posar de manifest que la resposta davant de futures pandèmies ha de ser col·lectiva i multidisciplinària, amb una planificació que integri biologia, salut mental, dades i economia sota un mateix paraigua conceptual.

La jornada es va tancar amb la intervenció d’Esteve Fernández Muñoz, secretari de Salut Pública del Departament de Salut, que va destacar el compromís del Govern català amb la preparació i la recerca en salut global. Fernández va subratllar que minimitzar l’impacte de futures pandèmies «serà un repte col·lectiu que només podrem assolir des de la cooperació, la ciència i la transparència.»

L’acte va reafirmar el paper de Catalunya com a referent científic i institucional en el debat sobre pandèmies. Les intervencions van coincidir en un missatge central: «la pròxima crisi sanitària no és una qüestió de si passarà, sinó de quan, i la millor defensa serà un sistema de salut global, integrador i basat en la recerca.»