L’IEC homenatja el reconegut biòleg català en el vintè aniversari de la seva mort amb una taula rodona, en què els ponents compartiran vivències, curiositats del seu caràcter i del seu mètode d’investigació.
El nom de Ramon Margalef i López és ben conegut entre els biòlegs, nacionals i internacionals, sobretot en els àmbits de l’ecologia teòrica, l’oceanografia biològica i la limnologia, l’estudi dels llacs i de les aigües continentals.
Margalef va ser el primer catedràtic d’ecologia de tot l’Estat, a la Universitat de Barcelona, on va constituir el Departament d’Ecologia. Prèviament, havia treballat a l’Institut de Biologia Aplicada (1946-1951), i a l’Institut d’Investigacions Pesqueres, actual Institut de Ciències del Mar, el qual dirigí durant 1966-1967. Destaquen els seus plantejaments innovadors i revolucionaris, com la creació de models matemàtics per a l’estudi de les poblacions i el vincle de l’ecologia amb la teoria de la informació i amb la física.
A l’article «Información y diversidad específica en las comunidades de organismos», publicat a la revista Investigación Pesquera el 1956, afirma Margalef que una propietat d’importància essencial en l’estudi de l’estructura, dinamisme i evolució de les comunitats naturals és la riquesa d’espècies, que es pot expressar per mitjà d’un índex de diversitat tal que sigui independent de l’amplitud de la mostra sobre la qual es determina. També afegeix que és molt desitjable trobar una expressió d’aquest índex que sigui independent de l’ajust de la comunitat en estudi a una mena de distribució prefixat i que pot ser interessant explorar les possibilitats que la teoria de la informació (i entropia) ofereix per a buscar un nou índex de diversitat aplicable a tots els casos.
Entre els seus treballs, destaquen l’aplicació de la teoria de la informació als estudis ecològics, i la creació de models matemàtics per a l’estudi de les poblacions. Les principals obres de Margalef són: Comunitats Naturals (1962), Perspectives en teoria ecològica (1968), Ecologia (1974), La Biosfera (1980), Limnologia (1983) i Teoria dels sistemes ecològics (1991).
Al llarg de la seva trajectòria, va rebre molts guardons, entre els quals ressalten el primer Premi Huntsman d’Oceanografia, conegut com el «Nobel del Mar», un reconeixement de referència mundial; la medalla Naumann-Thienemann de limnologia; el Premi Ramón y Cajal; la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
Per a accedir a tota la documentació disponible referent a Ramon Margalef, consulteu aquest enllaç a l’IEC Obert.